Les lectures de l'estiu

Aquest estiu m'he llegit alguns llibres, tot i que he dedicat molt mes temps per a l'estudi de les oposicions, de tal manera que els meus llibres de capçalera per a aquest estiu han estat la Constitució espanyola de 1978 i el nou Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006. Apassionants lectures...
Llibres que recordo d'aquest estiu:

Entre Limones: és una lectura amena i divertida i que tracta sobre la vida d'un estranger a qui li venen un cortijo al mig d'un camp d'Andalucia on no hi ha ni un camí habilitat i que practicament està incomunicat. El llibre narra l'experiència de com s'habituen al lloc i com es relacionen amb el veïnatge curiós que tenen. Es un llibre que es llegeix rapid i entretingut.

La Porta: Narra la vida i relació de dues dones, una escriptora i la seva dona de la neteja que és una dona curiosa i peculiar del veïnat. La relació que s'establirà entre elles donarà lloc a reflexionar com les relacions entre les dones solen ser unes relacions d'hermanat i ajuda molts cops. És un llibre interesant alhora que una mica trist.

Mil sols esplèndids: Narra la vida d'unes dones en la cultura talibana de l'Afganistan. És interessant per veure quin tipus de vida porten les dones d'aquesta cultura i com, malgrat tot, son capaces de "viure" si d'allò se'n pot dir viure i dins d'aquesta vida trobar satisfaccions i molt i molt de resignació.

Firmin: Aquest és un llibre molt curiós, perquè narra la vida d'un ratolí a una llibreria. Aquest ratolí esdeve gracies a la lectura en un animalet molt inteligent i gairebe podríem dir que te un comportament humà en la seva visió de la vida i les coses.

La ladre de llibres: Llibre narrat per la mort i que sobta una mica ja que narra la vida a l'época nazi d'una nena que sobreviu a la guerra i és gràcies als llibres que roba que troba una manera de seguir endavant amb la seva vida.

L'ultim patriarca: Un altre llibre inspirat en la cultura àrab i que narra la vida d'una família i la lluita contra l'ordre establert. Aquesta és una història familiar, una història on les contradiccions internes dels personatges afloren per marcar unes relacions fetes de desencontres. Una història definida pel trencament que suposa la separació. La filla de Mimoun Driouch narra la seva vida des que ell neix fins que ella està a punt de començar la universitat. Ella vol entendre què ha fet del seu pare el tipus de persona que és, quines circumstàncies l’han convertit en una figura autoritària i dèspota, al mateix temps que inicia diversos intents per desfer-se del pes que té en la seva vida.

Aquests són els que recordo haver llegit. Potser n'he llegit algun més i ara no ho recordo.
De totes maneres vull exposar que significa per a mi la lectura:

- llegir em fa evadir dels pensaments del dia a dia
- llegir m'aporta tranquil·litat i pau mental
- llegir em fa volar a llocs desconeguts i a situacions diferents
- llegir m'aporta coneixements d'altres cultures, altres pensaments, altres vides
- llegir em fa reflexionar sobre aspectes de la vida, sobre situacions de com és la vida, em fa comprendre que sempre hi ha un camí per trobar i seguir
- llegir és una manera de viure una altre vida de manera paralela

de moment ... això... també podeu dir la vostra al voltant de què us aporta la lectura

SETEMBRE

A la catedral de Porto

Castell d'Olite

Masia llorens

Demà comença la normalitat. Arriba el mes de setembre... Ja hem passat les vacances que aquest any han sigut genials. Vam estar una setmana a Porto on vam conèixer una mica més el poble veí... Em va agradar especialment fer de turista i anar amb el bus turístic coneixent els punts més emblematics de la ciutat. Recordo especialment la passejada desde el castell de Queijo, en ple Atlàntic reseguint tota la costa fins la desembocadura del riu Douro. També em va agradar el sopar a un lloc on era típic el "cochinillo" i que vam menjar i podem donar fer que era molt bo. Però si alguna cosa he de recordar especialment de Porto és els mega esmorçars al bufet lliure de l'hotel... quin tip de menjar coses de bon matí, jejeje.
La seguent setmana vam anar a fer ruta per la comunitat foral de Navarra. Vam fer estada al poble d'Olite que és conegut per la seva zona vinícola i pel seu castell. Vam coincidir que era la setmana del teatre clàssic i vam aprofitar per veure un parell d'obres de teatre que va ser molt interessant. La visita al castell va ser molt maca i recomanable, ja que es molt maco i està molt ben conservat.
La propera parada de les nostres vacances a la següent setmana va ser en un lloc de relax i pau al mig de la Catalunya profunda... en un poblet a la vora de Solsona, al mig dels camps en una masia rural on vam gaudir d'uns dies de piscina amb hidromassatge, barbacoa, nits estrellades.. Recordo aquells dies especialment per la tranquilitat que vam tenir i que ho passar molt be.
Desprès tornada a la realitat i a la feina...
I a preparar-se de valen per les properes opos, que és el que estic fent tots aquests dies... encara que fa una mica mandra aquest temari.
El cap de setmana passat vaig estar a Sevilla i vam assisstir a un concert de música antiga que també va ser espectacular. També vam veure la pelicula Mamma mia que han estrenat fa poc i que és un musical fet amb cançons del grup Abba. em va agradar encara que es feia estrany veure a la Meryl Strepp i al Pierce Brosnan cantant.
I res mes fins aquí tot el període de vacances...
Ara tornada als instituts i tornada a tenir més feina dia a dia i buscar temps per estudiar be les opos per treure'm la plaça.

Juny

Juny ja s'acaba i aquest mes ha sigut el mes dels aniversaris
El dia 13 vaig fer 40 anys i ho vam celebrar amb la família a un restaurant. Va estar molt be i en plan sorpresa hi havia la meva tia Loli i la meva cosina Noelia. També ha sigut el 16 è aniversari de la meva nena, l'Alba, que ja està feta una dona. Aquest curs ha acabat l'Eso amb molt bona nota i ja el proper curs començara el batxillerat. Cada dia ja està més a prop del seu futur laboral.
Espero que aconsegueixi uns bons estudis que li permetin assolir una bona feina i tenir un futur tranquil i feliç.
També hem celebrat l'aniversari del meu nebodet , el Joel, que ha fet dos anyets, i com correspon a aquesta edat està fet un bitxet, però es molt maco amb aquells ulls blaus que te.
Aquesta última setmana estic de vacances de la feina i he aprofitat per passar tres dies a Vinarós i per fer gestions de l'institut amb els nens. També he aprofitat per descansar i per llegir molt.
Aquests dies m'he llegit:
L'últim patriarca de la Najat El Hachmi que narra la història de les dones al poble afgà. Es un relat per fer pensar per les condicions de moltes dones, dóna a pensar la filosofia dels pobles. També fa plantejar-se les costums de cada lloc, com viure en unes determinades condicions tampoc et fa pensar en altres possibilitats. Un s'acostuma a allò que te i viu en la seva vida.
El sotmetiment de la dona a altres cultures és una de les coses que no m'arribo a explicar massa com pot ser que encara avui dia sigui encara un fet actual.
Hi ha llocs on millor no nèixer sent dona. I el que es més paradoxal és que tots, homes i dones neixem de dona i tot així sigui una cosa sense valor
Aqui teniu una foto del dia de l'aniversari de l'Alba amb l'Edu i el Joel