Los papeles de agua de Antonio Gala

Aquests dies m'estic llegint l'últim llibre de l'escriptor Antonio Gala, Los papeles de agua.
He de dir que aquest escriptor em provocava certes reticències pel seu estil com amanerat i ampulós malgrat sigui un autor premiat i consolidat.
Fa un temps va llegir la seva obra El imposible olvido i he de dir que em va sorprendre i fins i tot em va agradar.
Per això ara he agafat amb més ganes la seva última obra i encara que al principi m'ha costat una mica seguir i fins i tot em semblava un llenguatge una mica barroer he de dir que en moltes frases he trobat punts de reflexió i de comprensió cap a la protagonista ... serà perquè també te 40 anys?, jejeje.
El llibre tracta de la vida d'una escriptora que desprès d'haver fracassat amb la seva última obra fuig cap a Venècia i allà trobarà i es retrobarà a ella mateixa.
Allà viurà un amor apassionat i trobarà respostes i camins diferents dels que fins ara tenia.
Encara em falta una mica per acabar i penso que serà un llibre que mereixerà una segona lectura

Aqui us deixo un breu resum

Asunción Moreno no fue nunca una mujer sencilla de entender. Y menos aún cuando se convirtió en Deyanira Alarcón, una escritora que triunfó con sus novelas. Hasta que una de ellas no gustó, y Deyanira decidió irse a Venecia a poner un punto y aparte en su vida. Éstos son sus cuadernos, los papeles que escribió allí para entenderse a medida que pasaban los días y con ellos la desidia. Este diario refleja a una mujer que trata de sobrevivir escribiendo, después de haber renunciado a ese «tipo de literatura que sólo sirve como literatura». Una mujer que pudo olvidarse de sí misma cuando al fin descubrió la vida que nunca había vivido.

Este libro es una confesión desprovista de pudor. Nunca hubiera visto la luz si Deyanira Alarcón no hubiera encontrado su destino precisamente cuando huía de él.